El dia de la ecografia estava nerviosa i alhora contenta, no sabia com reaccionaria i la veritat és que va ser tant emocionant que no sé ni com exlicar-ho....Veure un petit o petita dintre meu a través d'una pantelleta i que mou les manetes i els peuets, va ser massa, les llàgrimes van humitejar els meus ulls. I el meu company no podia deixar de mirar la pantalla i veure que tot anava bé. De fet es podria dir que aquell dia va ser quan tots dos vam prendre consciència del que ens estava passant, de que era veritat i que erem molt feliços.
Bueno no em vull posar cursi ni res d'això però és una sensació magnífica, que no puc deixar de mirar la eco i recordar aquell moment, la primera vegada que veiem el nostre fill o filla i no puc deixar de pensar-hi i de mirar la eco la seva primera foto....
Estic de 15 setmanes i 4 dies.....
Encara queda molt, però ja em comencen a apretar tots els pantalons i la panxa és una mica més gran. Bé el més important és que estem molt bé, contents i feliços. Ah, i el meu pare ja comença a fer-se la idea de ser avi per primera vegada.
Bueno no em vull posar cursi ni res d'això però és una sensació magnífica, que no puc deixar de mirar la eco i recordar aquell moment, la primera vegada que veiem el nostre fill o filla i no puc deixar de pensar-hi i de mirar la eco la seva primera foto....
Estic de 15 setmanes i 4 dies.....
Encara queda molt, però ja em comencen a apretar tots els pantalons i la panxa és una mica més gran. Bé el més important és que estem molt bé, contents i feliços. Ah, i el meu pare ja comença a fer-se la idea de ser avi per primera vegada.
6 comentaris:
Ostres moltes felicitats i una abraçada molt gran.
Està molt bé que, ni que sigui de tant en tant, ens vagis explicant l'evolució del teu embaràs. M'alegro de saber que tot va bé, tant al teu interior com al teu voltant. Tot bones notícies. És per estar-ne contents.
aix... quina sensació més maca! segur que és excepcional! i no és cursi, és la vida i és fantàstic!
Me n'alegro que de tant en tant ens en parlis, d'aquesta criatureta teva!
Un petó i moltes felicitats, bunika! :)
aaaaaaaaaaaaaaaaisss!! m'en alegro tant i tant que no t'ho pots imaginar! de veritat que si! saps què podries fer ara??? canviar el fons del blog, entrar i llegir tanta vida en un fons tan negre, sembla contradictori!!!!! (és una idea eh!) Volem seguir-ho tot eh! pas a pas, com vas canviant i com va creixent la il·lusió. Petonets bonica.
Bonica, m'enalegro moltssim de que et trobis tant be i de que el teu company et recolzi tantissim i estigui per tu.
Gaudeix d'aquests petits moments que son únics :-)
Un petonas ben gran guapa!!!!!
d'això sí que se'n diu un bon projecte interior. Felicitats
Publica un comentari