- Pare: fa dies que et vull dir una cosa, però no sé com fer-ho.... - Doncs no cal que ho facis....
(UPSSS!!!)Així va començar la meva estupenda conversa amb el meu projenitor. Bé suposo que no en sap més, no en sabem més..., hi ha situacions en què no sabem com reaccionar, i surt el que surt. Després va ser en plan clar i directe, sense recargolaments, sense gaires preguntes, i amb un canvi de tema precipitat per part seva que em va al·lucinar...
L'endemà també el vaig veure i no va fer cap comentari, no estava fred, no estava distant, estava com sempre però com si no hagués passat res... ni un ets feliç?, no res... només després de dir-li que tal era el meu nòvio, company, parella (com en vulguis dir...) em va preguntar: estas segura? No sé perquè però no esperava aquesta pregunta: si estic segura de sí és ell el meu company?, de si estic segura que vull que ho sigui?, segura si durarà?, si anirà bé? És que no sé què va voler dir... suposo que no en sabem més. I sí n'estic segura; estic segura que estic amb ell; estic segura que vull estar amb ell; estic segura que això és més que un rotllo; segura de mi mateixa i d'ell també, si durarà, si anirà bé això ho dirà el temps... tampoc vull ser ingènua, però em sembla que pot anar bé i que durarà, que a la meva edat ja comença una a tenir una mica més de criteri, o almenys això crec.... M'agradaria que fós per sempre sino ja no ho hagués plantejat de la forma que ho plantejo.
Bé, la setmana vinent li donaré una altre notícia al meu pare, no vull fer-ho tot de cop... que potser no ho assumiria. Suposo que quan s'adoni que va en serio i que és bon noi, tot canviarà. Mai li han agradat els canvis al meu pare i no els ha sabut portar gaire bé.
Això si, m'he tret un pes de sobre.....
L'endemà també el vaig veure i no va fer cap comentari, no estava fred, no estava distant, estava com sempre però com si no hagués passat res... ni un ets feliç?, no res... només després de dir-li que tal era el meu nòvio, company, parella (com en vulguis dir...) em va preguntar: estas segura? No sé perquè però no esperava aquesta pregunta: si estic segura de sí és ell el meu company?, de si estic segura que vull que ho sigui?, segura si durarà?, si anirà bé? És que no sé què va voler dir... suposo que no en sabem més. I sí n'estic segura; estic segura que estic amb ell; estic segura que vull estar amb ell; estic segura que això és més que un rotllo; segura de mi mateixa i d'ell també, si durarà, si anirà bé això ho dirà el temps... tampoc vull ser ingènua, però em sembla que pot anar bé i que durarà, que a la meva edat ja comença una a tenir una mica més de criteri, o almenys això crec.... M'agradaria que fós per sempre sino ja no ho hagués plantejat de la forma que ho plantejo.
Bé, la setmana vinent li donaré una altre notícia al meu pare, no vull fer-ho tot de cop... que potser no ho assumiria. Suposo que quan s'adoni que va en serio i que és bon noi, tot canviarà. Mai li han agradat els canvis al meu pare i no els ha sabut portar gaire bé.
Això si, m'he tret un pes de sobre.....
5 comentaris:
Mes alleuguerida apa doncs disfruta del bon noi.
M'alegro molt de que per fi t'hagis tret de sobre aquest pes, de veritat. Molts petons i ja ens contaràs com evoluciona. Gaudeix de la teva felicitat bonica!
Primer de tot, i més important. Has tornat al fons negre, i ara t'ha quedat de conya!
Fora bromes, està bé que li hagis dit, i així també t'has quedat més tranquil·la. Suposo que aquesta pregunta que et va fer respon als orígens del noi, segurament estàs esperant a que algú ho digui. És normal que ell s'ho pregunti, que per això és d'una altra generació, però a tu no t'ha d'afectar això. Segur que entre els dos li podreu demostrar que el que realment importa no és d'on vens o el color de la teva pell i tantes altres coses, sinó el que sents i com estàs amb l'altra persona. Tota la resta, minúcies. I el teu pare et voldrà veure feliç, oi? Ho acabarà entenent.
olé,olé, olé, que et cases, que et cases?!
juasjuasjuas, m'alegro moltissim que la teva vida s'adreci!
apali, a gaudir-hooooooo!
striper: doncs la veritat és que va ser descarregar un pes de sobre... Un petonàs
esther: per ara tot bé, potser sembla tot molt ràpid, però és que encara que fa poquet que estem junts és molt intens i ens entenem molt bé, cada vegada més... Una abraçada guapa!!
xexu: no sé si quedarà el negre definitivament, però la veritat és que m'agrada més, vaig experimentant... jejeje
Per lo dels origens no crec que sigui, ja que el meu ex també era d'allà mateix no hi va haver cap problema mai. El meu pare en això és molt obert i de fet el dissabte anirem a dinar a casa d'ell, jo crec que anirà bé, de fet ja l'ha conegut i crec que es portaran bé. El que preocupa al meu pare jo crec és que això funcioni o no, que no ho passi malament, ja que encara que quan estava malament jo no li vaig explicar, però va notar que ho passava malament i no crec que vulgui que torni a passar pel mateix... Segur que tot anirà bé. Una abraçada!!!!
Antoni: la veritat és que estic molt bé i de fet, ja practicament vivim junts. Ho gaudeixo tant com puc.
Una abraçada
Publica un comentari