dijous, 29 / maig / 2008

carnet


M'an fet un carnet nou, però en aquest cas no he hagut de passar unes proves o demostrar que són d'un lloc o un altre, només pel fet de estar embaraçada, bé només vaig haver de portar els resultats dels analisis, i dit i fet, ja tinc un carnet nou.
Amb tot de dades, bé de fet, per ara només unes quantes, però amb moltes caselles per omplir mica en mica a mesura que passin els mesos...
La primera visita a la llevadora va ser ahir, la veritat és que pensava que em farien alguna cosa, que em mirarien, que potser fins hi tot em farien una eco per comprovar com va tot..., però ja se sap que la seguretat social no està per gastos innecessaris. I no em queixo eh, que segur que una eco no hagués servit de res, que no s'hagués vist res, que només estic de 6 o 7 setmanes, que no és res més que de la mida d'una llentia... Però si haig de dir la veritat m'hagués agradat poder veure en una ecografia algo, encara que fos indesxifrable, encara que no hagués aconsseguit apreciar res de res, però almenys que la llevadora que d'aquestes coses en sap molt, ja que porta molts anys d'experiència ja m'hagués ajudat a entendre el que es veia per la pantalleta. Però no, m'hauré d'esperar almenys fins a finals de juny, que ja m'avisaran, que és als 3 mesos que fan les ecos i que voleu que faci... doncs esperar.
És curiós però em dóna la sensació que la visita ha estat inútil, només va ser per emplenar un formulari, pels analisis que ja li duia, la pressió, per medir-me i pesar-me, que per cert molt educadament em va dir gorda, bé no ho va dir així mateix, però jo és el que vaig entendre, i de fet té raó que si segueixo així i a sobre em creix la panxa (com és lo normal en aquests casos) al final explotaré. Per tant haig de vigilar i cuidar-me, i la veritat és que em sento molt cuidada per el pare de la criatura. I és que, em sento molt bé i molt mimada, estic millor que mai.

4 comentaris:

Jo Mateixa ha dit...

Jejejejejeje, que maco, m'agrada llegir el que escrius, com ho escrius.

Tinc una companya de feina, be, companya, allò que està allà, que està embarassada, no em quadren les coses per que per ella un nen sempre ha estat una cosa mocosa amb cames i ara que està en estat està tonta perduda, es passa el dia tocant-se la panxa, mirantse-la, ufff, està d'un impertinent que fa cagar i aixo que encara l'hi tremolen les cames (vull dir que fa res, deu estar de menys que tu i tot), jejejeje, però be, entenc que es normal, no?'

Tu no et tornis tonta del bote com ella eh :-P

Petons bonica!!!!

SILENCI ha dit...

Primer de tot, felicitats encara que no ens coneixem perquè és la primera vegada que passo per aquí.

És graciós això de com ho viu cadascú. Jo tinc dos casos extrems: una que tota conversa acaba en la seva filla, i quan dic tota, vull dir tota. La veritat és que vam "patir" el seu embaraç.

I l'altra que li encanta tenir fills, aquest serà el tercer, però odia estar embaraçada i els bebés tampoc li agraden gaire. És molt divertit sentir-la parlar perquè de veritat que es nota que es queda embarassada perquè no te altre remei... (per tenir un fill una mateixa, vull dir, sense comptar les adopcions).

Ui, quina espessor! En fi, que FELICITATS de nou!

SILENCI ha dit...

embaràs, volia dir, no embaraç... (com es nota que estic d'exàmens!)

Núr ha dit...

Et fan un carnet i tot? Deu ser com el de les vacunes...
Les primeres visites deuen ser per agafar les teves dades per a poder controlar-te bé, a veure com evoluciones, oi?
Ostres, això de guanyar pes... Vigila, perquè he sentit d'embarassades que guanyaven fins a 22 kg! Prò si el pare de la criatura et cuida, segur que faràs bondat!

Petonets, bunika!