Doncs si... tot bé. Només ha passat un mes i mig més o menys però la cosa va a més....
M'agrada està amb ell, poder anar coneixent poc a poc com és, sentir-lo aprop, parlar de qualsevol cosa, m'agrada com em mira, com m'acaricia, com em besa, i com fem l'amor... i la veritat és que el desig cada vegada és més gran. I m'adono que tenim moltes coses en comú, que pot funcionar. El trobo a faltar quan no és amb mi, i sóc conscient que no fa gaire que estem junts, però és com si ens coneixesim de tota la vida...
L'altre dia li vam explicar a una amiga que tenim en comú, la veritat és que no s'ho imaginava però es va posar molt contenta per nosaltres i es notava que era de debò.
Ha estat uns dies a casa, hem compartit la vida quotidina mentre hem pogut, mentre la feina li ha permés. No m'havia sentit mai igual. És molt detallista, em cuida moltíssim i cuina de marevella... em sembla que al seu costat m'engraixeré (i a mi que no em costa gaire guanyar quilos...) però bueno qui es pot resistir de menjar un bon cus-cus, un pollastre al curri, espaguethis al roquefort... és que no m'ha deixat en aquest 5 dies entrar a la cuina per res del món... fins hi tot m'ha reorganitzat els armaris.... és un sol... ah i els plats nets i recollits abans de preparar el cafè. Ufff això si que és vida.....
I el millor de tot és que es nota que ell sent el mateix, no són les paraules, són els fets del dia a dia, la manera que em mira, la manera de fer les coses, tot plegat aquestes petites coses em fan sentir feliç.
Poc a poc vaig traçant el camí.
Me n'he enamorat.
M'agrada està amb ell, poder anar coneixent poc a poc com és, sentir-lo aprop, parlar de qualsevol cosa, m'agrada com em mira, com m'acaricia, com em besa, i com fem l'amor... i la veritat és que el desig cada vegada és més gran. I m'adono que tenim moltes coses en comú, que pot funcionar. El trobo a faltar quan no és amb mi, i sóc conscient que no fa gaire que estem junts, però és com si ens coneixesim de tota la vida...
L'altre dia li vam explicar a una amiga que tenim en comú, la veritat és que no s'ho imaginava però es va posar molt contenta per nosaltres i es notava que era de debò.
Ha estat uns dies a casa, hem compartit la vida quotidina mentre hem pogut, mentre la feina li ha permés. No m'havia sentit mai igual. És molt detallista, em cuida moltíssim i cuina de marevella... em sembla que al seu costat m'engraixeré (i a mi que no em costa gaire guanyar quilos...) però bueno qui es pot resistir de menjar un bon cus-cus, un pollastre al curri, espaguethis al roquefort... és que no m'ha deixat en aquest 5 dies entrar a la cuina per res del món... fins hi tot m'ha reorganitzat els armaris.... és un sol... ah i els plats nets i recollits abans de preparar el cafè. Ufff això si que és vida.....
I el millor de tot és que es nota que ell sent el mateix, no són les paraules, són els fets del dia a dia, la manera que em mira, la manera de fer les coses, tot plegat aquestes petites coses em fan sentir feliç.
Poc a poc vaig traçant el camí.
Me n'he enamorat.
8 comentaris:
Moltes felicitats noia! Des que et llegeixo has passat d'una calma escèptica a un enamorament profund, i no saps com d'agradable és veure't experimentar aquest canvi. Sembla que tot va bé, i són aquests primers temps quan les coses hi han d'anar, ara és moment de mirar-se i saber que vols aquella persona al teu costat per sempre. Vah, tot el que digui no té cap importància, que tinguis molta sort, i que segueixis enamorada molt temps, que la sensació és fantàstica.
FELICITATS NOVA ENAMORADA!
Molta sort en el nou cami!
Ep, mossa!!!
Moltes felicitats, nena!!! Així m'agrada, veus com les coses sempre es van arreglant!!!
Mil-i-un petonets i endavant!!!
Buenuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu, aixi que t'has enamorat????
Doncs saps que??, que m'enalegro moltissim per tu, i que m'encantaria que fosis feliç aixi sempre, gaudeix molt d'aquets moments i aprofita nena que es veu que es un bon partit si es net i ho deixa tot endreçat (desprès, amb el temps es tornen uns vagus), jejejejejejeje.
Petonets bonica!!!!!
És detallista, et cuida, cuina i recull la taula...nena! no el deixis escapar!!!!
Aprofita, noia, aprofita! ;)
felicitats! ara comença de nou el teu camí! molts petonets
Enhorabona, noia, perquè estar enamorada és una de les millors coses que et poden passar. L'altra és ser corresposta (hihihi) i sembla que això també ho tens!
Un home que et cuina?? i que a sobre et deixa la cuina neta després! N'hi ha que són afortunades!
Me n'alegro moltíssim! :)
Publica un comentari