enganxada

Molts dies sense escriure, i és que no he tingut temps ni ganes de conectar-me.
He anat fent, sense capficar-me massa, sense pensar gaire i sense donar-hi massa voltes.... i m'ha anat bé.
Estic contenta. Ho he passat molt bé sense sortir quasi de casa, el cas és que he rigut moltíssim, hem parlat molt i el runrun ja s'ha acostumat a ell (que això també era important). Avui a primera hora del matí ha marxat, han estat dies en què he tocat la felicitat amb la punta dels dits.
Estem així des de febrer i potser pot semblar molt ràpid tot plegat, sí: en sóc conscient, però ja des dels primers dies veia que m'estava penjant cada vegada més. Però tenia una corassa posada per tal de no fotre'm la patacada de turno. Ara tinc clar que cada cop m'agrada més, tinc clar que me n'he enamorat i ell sent el mateix, ho hem parlat però el millor de tot és que es nota, ho sento, ho tinc clar.
Em miro al mirall i veig una altre persona, faig una altre cara, els meus ulls desprenen un no sé què que em fan diferent. I no ho he notat jo sola, ahir vaig trobar pel carrer una coneguda i em va dir que estava més guapa, que em veia diferent, que em brillaven els ulls... no vaig fer cap comentari al respecte però em vaig mirar al mirall i vaig veure que tenia raó.
Cada dia és millor, cada conversa (de qualsevol cosa) em fa veure que encara que som diferents, coincidim en moltes coses; la manera de pensar, de veure la vida, els sentiments, les idees... Hem parlat de tot una mica... i és que no me canso d'aquestes xerrades, em fan veure com és, com sent i cada cop m'agrada més... em dóna la sensació que fa un piló de temps que ens coneixem...
M'ho passo molt bé amb ell i m'he adonat que feia molt de temps que no reia tant, que no reia agust.
Em sento molt afortunada i veig que les coses van a més, a poc a poc i amb bona lletra, però crec que això anirà més enllà.
Bueno ara esperar el cap de setmana........