explicacions

No donaré explicacions, no cal, no crec que ho hagi de fer. Estic bé, estem bé junts i vam decidir-ho, ja tenim una edat, això no passa perquè si. Potser ha estat més ràpid del que podiem pensar, però ens ha fet molta il·lusió i estem molt contents, que això és lo important.

Aquesta setmana ha estat per anar donant la notícia, primer als més propers i la veritat és que les futures tietes i l'avi estan molt contents, sorpresos, però contents...
Els més propers ja ho saben i les amistats poc a poc van coneixent la noticia i a tothom li ha fet molta il·lusió, ja tinc algunes que fan cua per ser tietes.
Encara no he anat a la visita amb la llevadora, em van donar hora pel 27 de maig, suposo que miraran com va tot i una ecografia per saber com està tot. Els anàlisis han sortit molt bé, sense cap problema. De fet, només estic d'un mes aproximadament (calculant jo mateixa...) però em noto tope extranya... em noto inflada, i amb molesties als ovaris, i em canso moltíssim!!!! i dormiria tota l'estona... suposo que és normal algo s'està creant i s'ha de notar, no?
Pel demés tot bé, estic contenta, tot allò que podia preocupar es fa petit davant de tot això, estic feliç i cada vegada estic més bé amb el meu company, noto com m'estima, per com em cuida, ara més que mai i per lo molt que es preocupa per mi perquè estigui bé, és molt maco!!!
Ah! ja vivim junts, suposo que tot ha anat lligat i no podia ser anar amunt i avall.... a més que esperem un fill o filla per tant val més anar-nos acostumant l'un al altre. L'estimo molt.
Per cert, no em deixa menjar cireres, és que poden amb mi: em sembla que sóc adicte! quan en menjo una no puc parar fins que em fa un mal la panxa que no puc més!!! I a més ara que he deixat de fumar.... les haig de menjar d'amagat, jejejeje : m'encanten les cireres!!!!

positiu

Doncs sí: confirmat. El divendres vaig tenir els resultats, ja que el test no estava clar fins hi tot demanant opinió a la meva metgesa i no es veia clar... Jo que pensava que aquests aparells eren del tot fiables però al final van haver de ser proves de sang i tot.

El divendres m'ho van confirmar, tot i que ja feia dies que ho imaginava. No sé com ni perquè però ho notava, i ho noto.
Estic contenta, estem molt contents i ens fa molta il·lusió.
És una sensació molt rara la que sento en aquests moments, ha estat un cap de setmana amb massa emocions, però bé ja explicaré.

pizza i espera

Una bona pizza feta a casa, ens hem posat les botes.... No hi ha res millor com posar el que més t'agrada i cuinar-ho amb molt d'amor.... jejeje

A vegades les coses sembla que van lentes i pasen els dies molt a poc a poc. Però altres la rapidesa ens porta a mirar amb prespectiva i intentar aturar-nos i reflexionar, per no agafar vèrtig.
Demà potser canvia la meva vida. Jo crec que per bé i que no es pot anar enrera. A vegades els canvis fan por, però aquest cop, no penso donar-hi voltes perquè de fet sempre ho havia volgut.
A veure què passa.....

estas segura?

- Pare: fa dies que et vull dir una cosa, però no sé com fer-ho.... - Doncs no cal que ho facis....

(UPSSS!!!)

Així va començar la meva estupenda conversa amb el meu projenitor. Bé suposo que no en sap més, no en sabem més..., hi ha situacions en què no sabem com reaccionar, i surt el que surt. Després va ser en plan clar i directe, sense recargolaments, sense gaires preguntes, i amb un canvi de tema precipitat per part seva que em va al·lucinar...
L'endemà també el vaig veure i no va fer cap comentari, no estava fred, no estava distant, estava com sempre però com si no hagués passat res... ni un ets feliç?, no res... només després de dir-li que tal era el meu nòvio, company, parella (com en vulguis dir...) em va preguntar: estas segura? No sé perquè però no esperava aquesta pregunta: si estic segura de sí és ell el meu company?, de si estic segura que vull que ho sigui?, segura si durarà?, si anirà bé? És que no sé què va voler dir... suposo que no en sabem més. I sí n'estic segura; estic segura que estic amb ell; estic segura que vull estar amb ell; estic segura que això és més que un rotllo; segura de mi mateixa i d'ell també, si durarà, si anirà bé això ho dirà el temps... tampoc vull ser ingènua, però em sembla que pot anar bé i que durarà, que a la meva edat ja comença una a tenir una mica més de criteri, o almenys això crec.... M'agradaria que fós per sempre sino ja no ho hagués plantejat de la forma que ho plantejo.
Bé, la setmana vinent li donaré una altre notícia al meu pare, no vull fer-ho tot de cop... que potser no ho assumiria. Suposo que quan s'adoni que va en serio i que és bon noi, tot canviarà. Mai li han agradat els canvis al meu pare i no els ha sabut portar gaire bé.
Això si, m'he tret un pes de sobre.....

canvi de look

Ja fa dies que tinc ganes de canviar una mica el format del bloc, però no acabo de dominar això de les plantilles i demés... però bé almenys que es noti que ha arribat la primavera i la foscor dona pas a colors més vius i alegres, no sé si n'acabo d'estar convençuda però els canvis van bé de tant en tant.... potser no tardaré en canviar altre vegada, aniré provant...
Demà torna el meu estimat, després de 4 dies fora, per tant estaré ocupada... em sembla que començarem amb el postre...

una mica liós...

Estic segura del que faig, del que tinc entre mans. No sóc d'aquelles persones que de seguida confia plenament amb la gent, tampoc sóc desconfiada per naturalesa, però normalment deixo el marge de dubte per conèixer.
Ara estic convençuda de la meva confiança, estic convençuda d'aquesta relació i estic bé, feia temps que no estava així... Ho he anat dient a qui m'ha preguntat, no haig d'amagar res, sé que hi ha gent que li ha sobtat, no sé potser creuen que fa poc que es va acabar l'altre relació. Potser tenen raó els qui ho pensen, però ara mateix ja fa més d'un any que va marxar de casa el meu ex. Em va costar molt d'assumir i de fet vaig estar temps negant-ho, però crec que un any de viure sola m'ha ajudat a aprendre un munt de coses, fins hi tot a conèixe'm una mica millor. De fet fins dimarts encara queda un lligam amb el meu ex, bé seguirem en contacte perquè l'amistat ha continuat, però el cas és que dimarts anem als jutjats i acabem oficialment el contracte que varem firmar al abril de 2003. Quin negoci això del divorci!!! És ben bé que els advocats es forren amb les trencadisses matrimonials... i nosaltres encara ja que no tenim ni fills, ni béns en comú, ni res de res... que sinó és la ruina!!! 1000€ pel morro, és curiós que un puto paper que a sobre he hagut de retocar perquè havien posat el meu nom mal escrit sigui tant car. Bé és el que hi ha...
Bueno, massa voltes a tot plegat, he anat d'una cosa a l'altre, i és que el que volia escriure és algo que em preocupa i no sé com fer-ho. Fa dies que penso que hauria d'explicar-ho al meu pare, dir-li que m'he enamorat, que poc a poc he anat coneixent, que estic amb algú que em cuida molt, que m'estima i que imagino que anirà més enllà tot plegat. Fa dies que li dóno voltes i no sé perquè però no em surt, espero el moment adeqüat, però no el trobo. Ahir vaig dinar amb ell i vaig passar practicament tot el dia a casa seva, vam parlar de tot i de res, però noto que no sé com dir-li-ho. No sé perquè. No sé com reaccionarà, però imagino que no serà res de l'altre món, suposo que estarà content perquè hagi trobat algú per compartir la vida, però em fa cosa.
Ara mateix estic esperant que em truqui per anar a dinar i vaig donant voltes per imaginar com entrar a la conversa i dir-ho d'una tirada, que no estic fent mal a ningú....
Suposo que els darrers temps no han estat els més agradables no només per mi, sino per la familia, la mort de ma mare, la separació de la meva germana, i la meva separació i pérdua de feina.... El meu pare està a punt de jubilar-se i també el noto angoixat per això, perquè ara que està sol diu que no sap com afrontarà la jubilació....
Bé no sé... m'he liat una mica, però fa dies que hi dóno voltes....

Per cert, vaig a penjar les roses que em va regalar el dia de Sant Jordi el meu company, que ara ja estan una mica pensides, però aquesta foto és de dilluns passat, van aguantar moltíssim i per això em va fer gràcia tenir-ne una foto.

Sant Jordi

No sóc de celebrar sant ni coses d'aquestes, però el Sant Jordi és una altre història... El dia dels enamorats, el dia de la rosa i el llibre, el dia de passejar per la rambla, de veure la gentada que surt al carrer i trobar amistats i coneguts que fa temps que no veus. I aquest any amb la il·lusió d'estar enamorada i poder passejar agafada de la mà de qui estimo.
Vull regalar una rosa a dues blocaires que segueixo ja fa bastant temps, una rosa per l'Esther i una per la Tirai, perquè a totes dues les he sentit molt aprop moltes vegades, perquè m'he identificat en alguns moments amb elles de diferent forma, em sembla que les entenc molt bé, és per vosaltres perquè crec que us ho mereixeu, perquè en tinc ganes i em ve de gust, molts petonets guapes que passeu un bon dia de Sant Jordi.
Espero que tothom disfruti d'aquest dia amb els llibres i les roses, jo ho intentaré tant com pugui.

sense miralls

M'he adonat que hi ha gent que no té mirall o potser és que fa temps que el tenen però trencat.

No he sigut mai una seguidora de les modes, ni tampoc m'agraden els estereotips que la societat ens vol imposar, per tant crec que la imatge, la indumentària de cadascú és licita i tothom és lliure de vestir, pentinar-se o maquillar-se com li dóni la gana.

Em refereixo a un altre tipus de mirall.
Hi ha gent que vol aparentar el que no són i això no ho suporto. Pensen que els demés som tontos o no ens adonem de res. A través de la meva parella he conegut algú així i potser per això m'ha fet pensar una miqueta en tot plegat.
Aquest suposat personatge és únic, i de fet menys mal perquè només faltaria que n'hi haguessin gaires com ell. També ell es creu únic, es creu el millor, el més guapo i el que sempre té la raó. I quan li demostres amb arguments que no té raó en alguna cosa en cap moment reconeix que s'ha equivocat, no li treuras del cap el que sent i si alguna cosa no la sap no gosarà mai en demanar per apendre, al contrari canviarà de tema per tal de sortir-s'en bé.
L'he vist dos o tres vegades i crec que no hem tingut en cap ocasió una conversa sencera que mereixes la pena, és que d'on no n'hi ha no en pot rajar... Però de fet, gràcies a ell he rigut molt, t'he unes sortides curioses que no van enlloc i ric per no plorar.
L'altre dia vam anar a donar una volta, ell que no coneixia el camí anava davant, caminant amb els seus texans i ben repentinat, mirant per sobre de l'ombro com si els demés no fossim res, semblava que anés a buscar el cavall, tot un cowboy en mig de la ciutat...
La veritat és que hi ha gent molt rara en aquest món.

per tu

Perquè t'ho mereixes.

Estic molt bé i sé que això va més enllà del que hagués pogut imaginar, i no em fa por, al contrari m'agrada i em fa sentir bé i amb ganes de moltes coses. I penso en les coses en plural perquè tenim moltes coses per fer junts...
Estic en un dels millors moments i en sóc conscient, vull sentir cada moment, vull saborejar cada instant de la millor manera possible. Estic rient com mai ho havia fet, i és gràcies a tu que treus de qualsevol cosa el seu costat graciós.
Em fas sentir feliç i això és el més important.
I com dius: sin maquillaje, de forma transparent, sent com sóc i no amagant res del que hi ha dins. Parlant de tot i expressant tot, sense pors perquè de fet ha de ser així.
Ahir va fer 2 mesos; per una part penso que és molt poquet i estem en un inici i de fet és així; però per altre banda em dóna la sensació que ens coneixem de fa molt, per lo molt que hem parlat, per com connectem, per com sentim, i com vas dir tu mateix per com fem l'amor. També perquè estic segura que ets sincer i sé el que sento jo mateixa.
No pots imaginar-te com em fas sentir... Estic més viva que mai, ja fa dies que em miro al mirall i em veig diferent, em veig millor i amb més força que mai. Per molts motius, perquè com diuen de les desgracies se n'aprèn, però també perquè el destí o no sé què ha fet que ens trobem i amb tu estic millor que mai. I el curiós de tot plegat és que noto que toco de peus a terra, no crec que estigui en un núvol ni res d'això, vull dir que sóc conscient de tot plegat.
Veig els colors més vius, els dies més clars i els problemes quotidians es fan molt més petits. Perquè el conjunt de les petites coses que estem compartint fan que tot sigui diferent, que miri més enllà amb una altre prespectiva.
Per tot això i molt més, perquè t'ho mereixes. I perquè jo també ho mereixo.
Per cert: EM DEUS UN MASSATGE!!!!

l'hora dels gats

Ja són 3 mesos compartint la vida amb el runrun, l'adabtació és total, m'he acostumat moltíssim a ell, em fa molta companyia i ja no m'extranya que sempre hi hagi algú que em segueix per tot arreu, sempre ha d'estar al meu darrera, vigila en tot moment i ja pot estar en el seu son més profund que si veu que em moc ja s'aixeca i sense cap mandra vigila on vaig i si tardo una mica ja el tinc al meu costat. No és extrany que em segueixi quan vaig a la cuina, és on té el menjar i sap que potser li cau algo, però el que si és curiós és que des que el tinc amb mi crec que no he pogut mai més fer un pipi sense tenir dos ullets petitons mirant-me, no sé...li agrada.... Suposo que és normal...

L'altre dia vaig anar al veterinari i em va confirmar lo de la hora dels gats, és una hora crítica en què sembla que es tornen boigos, corrent amunt i avall. Sembla que hagin begut alguna cosa... Al vespre és quan li agafa aquest rampell, no para quiet i s'enfila als llocs menys inimaginables, esgarrapa tot el que se li posa pel davant i corre com un desasperat sense solta ni volta... m'encanta, sembla feliç i encara que a vegades fa mitja por quan se li estarrufa la cua el veig bé i còmode a casa meva...
Em fa molta companyia i lo millor és que s'ha acostumat també a la meva companyia masculina que ve de tant en tant, se li seu a la falda i tot.... ja s'han fet amics i encara que ni un ni l'altre en un inici s'agradaven massa ara juguen i tot....

tot bé

Doncs si... tot bé. Només ha passat un mes i mig més o menys però la cosa va a més....
M'agrada està amb ell, poder anar coneixent poc a poc com és, sentir-lo aprop, parlar de qualsevol cosa, m'agrada com em mira, com m'acaricia, com em besa, i com fem l'amor... i la veritat és que el desig cada vegada és més gran. I m'adono que tenim moltes coses en comú, que pot funcionar. El trobo a faltar quan no és amb mi, i sóc conscient que no fa gaire que estem junts, però és com si ens coneixesim de tota la vida...
L'altre dia li vam explicar a una amiga que tenim en comú, la veritat és que no s'ho imaginava però es va posar molt contenta per nosaltres i es notava que era de debò.
Ha estat uns dies a casa, hem compartit la vida quotidina mentre hem pogut, mentre la feina li ha permés. No m'havia sentit mai igual. És molt detallista, em cuida moltíssim i cuina de marevella... em sembla que al seu costat m'engraixeré (i a mi que no em costa gaire guanyar quilos...) però bueno qui es pot resistir de menjar un bon cus-cus, un pollastre al curri, espaguethis al roquefort... és que no m'ha deixat en aquest 5 dies entrar a la cuina per res del món... fins hi tot m'ha reorganitzat els armaris.... és un sol... ah i els plats nets i recollits abans de preparar el cafè. Ufff això si que és vida.....
I el millor de tot és que es nota que ell sent el mateix, no són les paraules, són els fets del dia a dia, la manera que em mira, la manera de fer les coses, tot plegat aquestes petites coses em fan sentir feliç.
Poc a poc vaig traçant el camí.
Me n'he enamorat.

enganxada

Molts dies sense escriure, i és que no he tingut temps ni ganes de conectar-me.
He anat fent, sense capficar-me massa, sense pensar gaire i sense donar-hi massa voltes.... i m'ha anat bé.
Estic contenta. Ho he passat molt bé sense sortir quasi de casa, el cas és que he rigut moltíssim, hem parlat molt i el runrun ja s'ha acostumat a ell (que això també era important). Avui a primera hora del matí ha marxat, han estat dies en què he tocat la felicitat amb la punta dels dits.
Estem així des de febrer i potser pot semblar molt ràpid tot plegat, sí: en sóc conscient, però ja des dels primers dies veia que m'estava penjant cada vegada més. Però tenia una corassa posada per tal de no fotre'm la patacada de turno. Ara tinc clar que cada cop m'agrada més, tinc clar que me n'he enamorat i ell sent el mateix, ho hem parlat però el millor de tot és que es nota, ho sento, ho tinc clar.
Em miro al mirall i veig una altre persona, faig una altre cara, els meus ulls desprenen un no sé què que em fan diferent. I no ho he notat jo sola, ahir vaig trobar pel carrer una coneguda i em va dir que estava més guapa, que em veia diferent, que em brillaven els ulls... no vaig fer cap comentari al respecte però em vaig mirar al mirall i vaig veure que tenia raó.
Cada dia és millor, cada conversa (de qualsevol cosa) em fa veure que encara que som diferents, coincidim en moltes coses; la manera de pensar, de veure la vida, els sentiments, les idees... Hem parlat de tot una mica... i és que no me canso d'aquestes xerrades, em fan veure com és, com sent i cada cop m'agrada més... em dóna la sensació que fa un piló de temps que ens coneixem...
M'ho passo molt bé amb ell i m'he adonat que feia molt de temps que no reia tant, que no reia agust.
Em sento molt afortunada i veig que les coses van a més, a poc a poc i amb bona lletra, però crec que això anirà més enllà.
Bueno ara esperar el cap de setmana........

per fi divendres....

Porto tota la setmana esperant el divendres... I ho penso i m'adono que va haver-hi una época que no en tenia gens de ganes que arribes el cap de setmana, és curiós com poden canviar les coses... El cap de setmana era llarg i en sentia més sola que mai.
Ara que ja són dijous estic esperant que passin el més ràpid possible les hores per tal de llevar-me i veure com el divendres ja és aquí. És que tinc visita.... pasarem el cap de setmana plegats... Ha passat la setmana molt lenta però ara que ja som dijous ja em sento millor. Cada vegada tinc més ganes de veure'l, d'estar amb ell.... bueno sense detalls.....però és que em sento ilusionada i què carai m'agrada... ja era hora que em sentis així, de totes maneres sempre tocant de peus a terra, però el que vull ara és passar-m'ho bé i disfrutar al màxim. Ja m'ho deieu alguns CARPE DIEM.... doncs és el que intento i per ara em va prou bé.....
Que tingueu un bon finde tots i totes.

run run

Dons aquí el teniu.... està mirant-me mentre estic al ordinador, em sembla que no m'havia sentit mai tant observada com últimament. Em fa molta companyia i aquests dies m'ha anat bé ja que he estat molt xafada amb un refredat de collons... ja ho té aquest temps.

És curiós perquè em segueix a tot arreu, és molt bo, però a vegades té moltes ganes de jugar, és petit hi ho entenc, i fa molta gràcia quan s'esvera i comença a córrer amunt i avall persseguint vés a saber qué, normalment a la nit és quan s'esvera, però li segueixo el joc i m'ho passo pipa. Fins hi tot el veterinari diu que ha millorat molt des del primer dia, ara farà una mica més d'un mes, si és que ha doblat el seu propi pes... és que el mimo massa... però bueno....
Ah... i curiós ho és un rato, només cal que hi hagi algun calaix obert que ell si pot hi entra a explorar... no sé què deu pensar que hi trobarà.....

8 de març

Dia Internacional de la DONA treballadora

Hi ha diferents dades que expliquen la història d'una manera o altre, segons unes fonts determinades avui és celebra el centenari de la conmemoració del 8 de març. Ja que al 1908 van morir cremades 146 dones treballadores de la fàbrica tèxtil Cotton de Nova York. Incendi provocat arran de la tancada que havien estaven duent a terme reclamant una millora en els seus drets laborals, ja que les condicions de feina eren molt precàries i els salaris ínfims.
Ja siguin correctes les dades o siguin unes altres aquesta és una data remarcada en la lluita del moviment feminista. Un dia reivindicatiu pel feminisme, per la lluita de la igualtat entre dones i homes, per afavorir els interessos de les dones en situacions discriminatories i de violència de gènere. Transformar la societat patriarcal en un model de igualtats de drets i obligacions, i encara que amb el temps s'han pogut assolir moltes de les fites, encara falten fites per assolir.
Jo sóc feministe, clar que sí, per això vull felicitar en un dia com avui totes les dones que lluiten cada dia dins el seu àmbit, de feina, d'associacions, en l'àmbit polític, però també a totes les dones que volen una societat igualitària on tots i totes tinguem les mateixes oportunitats. I clar que sí també a tots els homes que també volen aquesta igualtat compartida (que també, per sort, cada vegada són més)
Doncs això:
Visca el 8 de març!!!